ALTERACIONS DENTOFACIALS I TRASTORNS
RESPIRATORIS DEL SON EN NENS
Eduard Esteller
Servei d'Otorrinolaringologia de Capio Hospital General de Catalunya
El desenvolupament de les estructures crànio-facials i la respiració nasal ha estat, de
fa temps, objecte de interès i controvèrsia. La controvèrsia radica en si la obstrucció
nasal comporta o no respiració oral i especialment, se aquesta, es capaç de comportar
canvis en el desenvolupament dentofacial.
Molts dels estudis que atribueixen un paper a l’obstrucció nasal en la gènesi de les
anomalies crànio-facials, presenten importants llacunes. Això deriva en una manca
d’evidències que parteix de la impossibilitat de saber quin es el grau d’obstrucció que
comença a tenir significació clínica; quina es l’edat crítica de començament; o per
quant temps s’ha de mantenir l’obstrucció per tal que pugui afectar el creixement facial.
La respiració normal requereix el lliure pas d’aire pel nas. Durant els últims anys s’ha
fet evident que la funció respiratoria nasal juga un paper important en el
desenvolupament de l’esquelt dentofacial. La funció respiratoria associada a la
masticació i la deglució, i a la correcta acció muscular dels llavis i la llengua,
estimularan el desenvolupament i creixement facial.
L’home neix condicionat per alimentar-se per la boca i respirar per les fosses nasals.
El desequilibri o ruptura d’aquest patrò fisiològic afecta el creixement i
desenvolupament, no només facial, si no general. L’obstrucció nasofaríngia que
comporta la respiració oral, potser molt perjudicial si es troba present en el moment del
desenvolupament de la cara, de l’esquelet orofacial i la dentició.
Si les causes de una respiració oral no es corregeixen abans d’aquestes etapes,
deixaran seqüeles i el seu tractament serà més difícil i costós. En molts casos pot
requerir, fins i tot, cirurgia ortognàtica.
Encara que la respiració oral no estigués relacionada amb el desenvolupament
dentofacial, existeix una evident relació entre dificultat respiratoria nasal i els trastorns
respiratoris del son. Aquesta seria, actualment, la principal indicació per la correcció
quirúrgica de les obstruccions de les vies altes en la població infantil.
Hi ha pocs estudis fets per otorinolaringòlegs en aquest sentit i pel nostre interés en el
trastorns respiratoris del son en la població infantil (roncadors i amb apnees del son),
vam decidir iniciar un estudi prospectiu en col·laboració amb el departament
d’Ortodoncia de la Universitat Internacional de Catalunya (doctor Andreu Puigdollers).
L’objectiu de l’estudi es valorar les alteracions en el desenvolupament de les
estructures dentofacials dels nens amb trastorns respiratoris del son, candidats a
cirurgia d’adenoides i amígdales i la seva possible resolució a un any de la cirurgia.
Els resultats de que disposem son, encara, preliminars, peró es comencen a veure
més alteracions dentals en els nens amb ronc i apnees nocturnes que en els casos
control sans, especialment paladar estret i mossegada creuada. La possibilitat de patir
aquest desenvolupament dentofacial anomàl, podria afegir-se a les indicacions
d’adenoamigdalectomia.
|
